al contingut a la navegació Informació de contacte

Arcalís

Com si acollís un nou despertar, s'emplena de color

       

 ARCALIS 2.JPG

     El poble d'Arcalís, igual que la majoria dels petits pobles del Pallars, s'estava quedant deshabitat i, darrerament, torna a ser una bona destinació per gent que decideix establir-s'hi. Entre aquests nous habitants d'Arcalís hi ha un grafiter que ha fet tornar els colors al poble pintant-ne les parets.

Sr a la paret Arcalís.jpg

     Arcalís està situat a 800 mts. d'altitud i s'hi accedeix des del pont que surt de Baro. La seva església està dedicada a Sant Lliser i fa la festa patronal el 27 d'agost.

    En Joan Coromines, estudiador del significat del nom dels llocs, opina que Arcalís prové de la paraula basca Erkaritze que vol dir lloc d'arbustos. Malgrat el nom, davant del poble hi ha un bosc del qual se n'extreia molta fusta que es baixava amb rais fins a Tortosa. Aquests raiers, per tal de fer el viatge bé i no prendre mal, s'encomanaven a la Mare de Déu d'Arboló, l'ermita romànica que hi ha al costat, camí de Gerri.

     A més a més de l'artista contemporani, a Arcalís hi va nàixer un personatge molt conegut arreu del Pallars per ser un dels bandolers que més robatoris ha comés en la història d'aquesta comarca. Va viure a finals del segle XIX, principis del XX, el seu nom era Josep Ponsico i Prat però tothom el coneixia com en Lliser d'Arcalís.

ARCALIS.JPG

     En Lliser i la seva colla s'amagaven prop de la Roca del Lladre, indret situat entre Gerri i Arboló, alçat, des d'on hi ha molt bona vista cap al pas dels traginers i que es diu així des de que es va descobrir que és on s'amagava el bandoler. Explica una rondalla popular que un dia es va morir un senyor de Gerri molt pobre, en no tenir diners no se li feia vetlla nocturna però es deixava dins la caixa, davant de l'altar major del monestir, amb les espelmes enceses al voltant. En Pegot i en Mandinga, també veïns de Gerri i amics de la víctima, pobres com ell, van sentir pena i el van anar a vetllar. Entrada la nit van sentir un soroll i van amagar-se. Era la colla d'en Lliser que en veure llum al monestir i saber que no hi hauria ningú perquè el mort era pobre, s'hi van atansar per repartir-se el botí a la llum de les espelmes. Els homes amagats que no havien vist mai una fortuna tan gran, van començar a fer soroll de cadenes i sons guturals, ben bé com si vinguessin d'ultratomba, dient que ja arribaven per endur-se el mort i els que amb ell estaven. Els lladres es van espantar tant que van córrer sense recordar-se de les monedes d'or robades i, passada una estona prudencial, quan en Pegot i en Mandinga van sortir del seu amagatall, van ser ells els que es van repartir el botí.

     Cert o no, el cas és que des de que va enxampar al famós bandoler, al poble d'Arcalís, mai més cap nen s'ha batejat amb el nom de Lliser malgrat ser-ne el patró.

les mules Arcalís.jpg

Arcalís des de dalt.jpg