Vilamur
El poble més gran del terme, seu de l'ajuntament i durant molts anys, seu del Vescomtat de Vilamur
Vilamur és el poble que es troba, arran de la N260, pujant el Port del Cantó. Està situat a 1257,20 mts. d'altitud i la seva patrona és la Mare de Déu de Medina, per tant fan la Festa Major el dia 15 d'agost.
Si es dóna un vol pel poble ja s'endevina el seu orígen medieval tot i que hi ha coses que fan pensar que la ciutat va ser reconquerida als àrabs. La font principal del poble es diu, encara avui en dia, La Font del Moro, mentre que el nom de la seva patrona, Medina, és un nom àrab que vol dir ciutat il·luminada.
El vescomtat de Vilamur, anomenat inicialment del Pallars, es creu que va aparèixer durant el s.IX depenent dels comtes de Tolosa tot i que fins el 1015 no hi ha el primer comte documentat, Ató , que depenia del comtat de Pallars Jussà, separat del Sobirà l'any 1010. Es creu que Ató era fill bastard del Sunyer I de Pallars i se li van donar els béns d' Enviny, de Cardós, de Morreres i, almenys, un alou a la Vall de Siarb (Llacunes).
Els comtes s'anaren succeint de pares a fills fins a Ramon d'Anglesola i II de Vilamur que en morir sense hereus, el 1386 passà el vescomtat al seu nebot Hug II de Cardona i I de Vilamur. Com totes les terres dels Cardona, finalment passà a mans dels ducs de Medinaceli.
L'escut de Vilamur, una muralla de plata amb fons vermell, ja ens dóna idea del seu caràcter de ciutat medieval, ens indica que Vilamur era vila closa, és a dir, vila emmurallada.
Les seves edificacions són de pedra vermella, la típica d'aquesta vall que s'anomena entre els seus habitants, la vall de la terra roia.
L'església de Vilamur, dedicada a la Mare de Déu de Medina, també està construïda amb les pedres roies d'aquest entorn i forma part del que s'adivina un antic recinte emmurallat. És romànica, en bona part del segle XIII i, encara que avui estigui tapiada, la porta principal tenia motius zoomòrfics que encara es poden distingir perfectament.
Aquesta zona del Pirineu també va quedar marcada per la guerra civil espanyola i prova d'això en són les fortificacions de Vilamur, antics búnquers que han quedat aquí perquè la gent els visiti i prengui consciència de que hi ha coses que no han de passar mai més.
