En xifres

     Al 1972 el municipi d'Estac s'annexiona al de Soriguera la qual cosa fa que l'extensió de terrotori d'aquests darrer sigui de 160,39 Km2 malgrat que la població, al 2018, fos de 399 persones.

     L'actual municipi de Soriguera el formen 14 nuclis agregats: Rubió, Llagunes, Soriguera, Vilamur, Embonui, Puigforniu, Tornafort, Malmercat, Baro, Escós, Mencui, Arcalís, Estac i Freixa. També formen part d'aquest territori les explotacions de Llaveners, actualment amb els edificis molt malmesos i Saverneda que encara està en funcionament com a explotació ramadera.

     Aquest municipi abasta la Vall de Siarb, situada al Port del Cantó, pont històric de comunicació entre l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà, l'anomenada vall de la terra roia pel color vermell tan característic de la seva terra i les seves pedres. Aquesta terra es va pintar d'aquest color, ara deu fer uns 250 milions d'anys, quan afectà a aquest indret un clima semi-àrid que coincidí amb la deposició de materials, conglomerats, argiles, gresos i llims, que van quedar sobre el nivell freàtic i es van oxidar.

     Cal destacar també la gran influència medieval a la zona, cosa que corroboren els 5 castells que estan documentats arreu del territori, tot i que d'alguns només en queda constància en els papers, hi havia castell a Tornafort, Arcalís, Arboló, Embonui i Rubió i Vilamur era vila closa, és a dir, ciutat emmurallada.

           El municipi de Soriguera com a tal es creà l'any 1.812 a partir de les disposicions de les Corts de Cadis. L'any 1847, Freixa, Llagunes, Malmercat, Puigforniu, Rubió Tornafort i Vilamur s'hi annexionen ja que no compleixen la llei que marca que per tenir l'estatus de municipi cal tenir un mínim de 30 veïns caps de casa. A Estac va passar el mateix, el municipi es creà l'any 1812 i e 1847, per la mateixa raó esmentada abans, s'hi annexionen Arcalís, Escós i Mencui. Finalment, l'any 1972, Estac s'acaba annexionant a Soriguera.