Història

     Sembla ser que durant el segle IX, els comtes de Tolosa que llavors també ho eren del Pallars, van establir en aquest territori un vescomtat que inicialment es va anomenar de Pallars, més endavant i per poc temps, es passà a dir vescomtat de Siarb, fent referència a la vall del mateix nom i finalment es digué vescomtat de Vilamur ja que aquest poble n'era el cap.

     El vescomtat anà passant de les mans del comte als seus hereus, amb més o menys castells i terres i depenent d'un comte o d'un altre en funció de les aliances i batalles que es lliuraven durant aquella època medieval.  Finalment, el vescomtat de Vilamur passà a mans del llinatge dels Anglesola i en morir Ramon d'Anglesola i Pallars sense hereus legítims, va heretar el seu nebot Hug II de Cardona i, finalment,  com tot el que posseïa la casa dels Cardona, passà a mans dels ducs de Medinaceli.

     Com a batlle de Vilamur, el vescomte tenia adscrits els castells pertanyents al Senyor de Malmercat. El primer document escrit que fa referència al Sr. Mir Arnau de Malmercat és de 1097 i el castell i l'església apareixen en documents a partir de 1122.

     Els vescomtes Pere i Stranea van ubicar, a l'indret conegut avui com a Saverneda, el que anomenaren Mercat de Verneda i on es venia, majoritàriament, sal de Gerri. Al front d'aquest mercat hi van posar els comtes Artal i Guillermina i van fer signar acta de protecció al Sr. Arnau de Malmercat el 21/01/1174.

    Al 1373 el castell de Malmercat va ser atacat per Arnau Roger, el Bord del Pallars, germà bastard del comte Hug Roger II. El Bord es va quedar, com a botí de guerra, les possessions dels Malmercat, inclosos el castell del mateix nom, el de Boldís i el de Tavascan que posteriorment van ser comprats pel comte del Pallars però no van ser tornats mai, tal i com reclamava Sibil·la, vídua del vescomte de Vilamur.

     Igual que la resta de terres del Comte del Pallars, van acabar formant part del territori dels ducs de Medinaceli.

     L'orígen medieval d'aquestes terres és evident, si no hi ha restes dels castells que hi havia en quasi cada nucli de població, hi ha documents que ens fan saber de la seva existència. A més a més dels més importants, el de Vilamur i el de Malmercat, també n'hi hagué un al costat de l'ermita d'Arboló, a Rubió, a Embonui, a Arcalís, conegut com la Mola de Baro i del que encara queden restes, el de Llagunes, situat on abans era el poble, al despoblat de Santa Creu i el de Tornafort que al 1639 encara existia i el litigaven el duc de Cardona, Lluís de Gomar i la Sra. de Malmercat, Madalena de Copons.

     Passades les batalles i les intrigues de les senyores i els senyors feudals, la història ha anat passat fins als nostres dies. En aquests pobles on la base de l'economia ha estat la subsistència, la vida no hi ha estat mai fàcil i en diferents èpoques hi ha hagut moviments migratoris que quasi  han deixat la zona sense població, éssent un dels més greus el dels anys -60 que aconseguí que molts pobles quedéssin sense gent.

     Un altre episodi que marcà la vida d'aquestes gents va ser la guerra civil espanyola que va fer aflorar les rancúnies i envejes entre veïns que en llocs tancats i amb poca població sempre han estat presents. Prova del pas d'aquesta guerra per aquí, a més a més d'infinitat de material bèl·lic trobat per aquestes muntanyes on hi va haver el Front del Pallars, són les fortificacions de Vilamur que, actualment, formen part dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic.